Reflexionem, seguim endavant

Sembla que el senyor Ramírez no ha paït el resultat de l'assemblea del passat més de juny, en la qual els socis vam decidir en votació el manteniment de l’Associació Sant Tomàs. Pels vols de Nadal ens va enviar una carta als socis, on el millor que ens deia era reconèixer que no han fet alguna cosa prou bé i ens convidava a tots a la reflexió.

Unes setmanes després de la carta, a les pàgines de El 9 Nou (20 de febrer de 2017), enmig d'una entrevista sobre el 50è aniversari de Sant Tomàs, sense motiu, sense que li preguntin, el senyor Ramírez prova de ficar-se amb la Coordinadora de Famílies de Sant Tomàs amb un seguit d’acusacions falses i mentides barroeres. Li diem ben clar: senyor Ramírez, amb aquestes provocacions l'únic que fa és desacreditar-se i desprestigiar Sant Tomàs. No és necessari que vagi insistint: ara amb una carta, ara amb unes declaracions, ara ves a saber amb què?

Pel que fa i diu senyor Ramírez sembla que no vol estar a l’altura del qui és el president de l’Associació Sant Tomàs. Reflexioni sobre això, sigui sensat i deixi’s aconsellar millor.

Des de fora l’entitat, amb imparcialitat, hi ha qui amb una bona visió sap analitzar el què passa a l’Associació Sant Tomàs. Al mateix El 9 Nou de l’entrevista ens dediquen l’editorial amb el títol de “Sant Tomàs, un estendard d’Osona” i acaba amb unes paraules que fan pensar, són:

El de la unanimitat pot semblar el camí més curt, però no sempre ha de ser el millor. L’existència de punts de vista dispars no només no ha de ser cap problema, sinó que pot llegir-se com un indicador de la bona salut d’una institució que, amb mig segle de vida, ha esdevingut un estendard de la comarca.