Escrit publicat a la secció d'opinió del periòdic El 9 Nou, 17 de juny de 2022:
Catalunya porta arrelat l’associacionisme a l'ADN. Durant segles, els catalans ens hem organitzat en associacions per resoldre les nostres inquietuds col·lectives. Una gran mostra de la resposta ciutadana del nostre país són les entitats creades per mares, pares, germans i germanes per afrontar la discapacitat dels seus familiars. Les primeres entitats dedicades a persones amb discapacitat van ser organitzades per familiars que volien trobar solucions a situacions que l'estat no tenia previst atendre o no sabia com fer-ho. Aquestes iniciatives són la base sobre la qual els nostres familiars amb discapacitat han aconseguit uns drets que avui no tindrien.
Un dels exemples reeixits de la
capacitat d'unir-se i buscar solucions col·lectivament és l'associació Sant
Tomàs, creada el 1966. A Osona gairebé tothom la coneix, però molts no saben que
en el seu origen, com en altres indrets de Catalunya, hi havia un grup de famílies
que van pensar que juntes podrien trobar la manera d’atendre la discapacitat
intel·lectual.
Amb els anys les entitats com
Sant Tomàs han crescut molt. Les grans dosis de voluntarisme inicial de mares,
pares i familiars han donat pas a la creació d’equips humans que les gestionen professionalment.
Però en els fonaments, a la base d’aquestes entitats, hi continuen havent els
associats, que principalment són familiars directes de persones amb
discapacitat. També comptem amb molta gent que són socis i de forma altruista ens
ajuden a tirar endavant l’associació.
La participació dels familiars amb
Sant Tomàs és diversa. N’hi ha de molt implicats, que segueixen el dia a dia de
l’associació per donar-li suport, però també pressionen quan les coses no
funciones del tot bé. N'hi ha d’altres menys actius, que per les causes que
siguin no poden dedicar-hi gaire temps. Sigui com sigui, la mínima col·laboració
possible és la de participar de l'assemblea anual de l’entitat. No ho oblidem, que
així homenatgem a aquella ciutadania que va crear aquestes associacions. Aquest
espai de mínima participació és vital, perquè és la forma de mantenir
l'essència i la continuïtat d'aquell moviment nascut per ajudar als nostres
familiars amb discapacitat.
A vegades, per comoditat, com que ja tenim equips tècnics de professionals que porten les nostres entitats, ens oblidem del que és més important pel seu funcionament: que hi participem. La nostra contribució és important pels tècnics de l’associació, perquè sentin valorada la feina que fan. És important perquè hi ha coses que cal decidir entre tots. Participar és alhora un dret i una obligació. Votem per donar a conèixer la nostra opinió.
No deleguem el vot si no és
estrictament necessari. En alguns casos s’utilitza la delegació de vot com a forma
de participació, però no és el mateix que ser present a l’assemblea, ja que
deleguem els nostres drets i les nostres obligacions. Esperem aviat un canvi
del règim electoral que animi a participar encara més a tots els associats de
Sant Tomàs, que contempli també la participació de les persones usuàries.
Ara que s'acosta l'assemblea de l’associació
Sant Tomàs del 22 de juny, d’aquí pocs dies, cal que les mares, pares i familiars hi anem,
que siguem una bona colla, perquè voldrà dir que entenem que participar és
important per continuar la bona marxa de l’entitat i de totes les persones que hi
treballen. Participem pel bé de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Participem pel bé de tots.
Us hi esperem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada