dissabte, 10 de juny del 2017

Osonenc de l'Any 2016

Com a conseqüència de la seva rellevància social i de la simpatia cap a Sant Tomàs, és un fet habitual que persones vinculades a Sant Tomàs siguin seleccionades com a candidates a Osonenc de l’Any. Extraordinàriament, en la desena edició, la de l’Osonenc de l’Any 2016, hi ha hagut tres persones de Sant Tomàs entre les 12 seleccionades per un jurat. Totes tres han arribat a ser finalistes, com a resultat d’una votació entre els lectors de El 9 Nou, amb unes 1.600 butlletes dipositades. El qui ha obtingut més vots i, per tant, ha estat elegit Osonenc de l’Any,  és en Josep Font, el director de l’Escola Estel, jubilat precisament l’any 2016.

Amb l’elecció de Josep Font com a Osonenc de l’Any, Sant Tomàs ha aconseguit per primera vegada el màxim reconeixement d’aquest certamen. Precisament en l’any del 50è  aniversari de l’entitat. Els tres finalistes, en Jordi Molas, la Montse Codinachs i en Josep Font són tres persones ben diverses, amb tres maneres de fer molt diferents, que ens mostren la diversitat de bons professionals amb què compta l’entitat.
Enllaç amb els candidats a l'Osonenc de l'Any 2016.


En Jordi Molas és des de l'any 2010 el Coordinador de Voluntariat de Sant Tomàs, és el primer treballador de l’entitat que s’hi ha dedicat exclusivament. Amb una feina a temps parcial, ha aconseguit activar el voluntariat a l’Associació, en una tasca que com ell diu consisteix en trobar bones persones. La seva història és un exemple de superació personal davant les enormes dificultats amb què s’ha trobat pel fet de quedar tetraplègic als 20 anys, a causa d’una lesió medul·lar quan jugava un partit de rugbi. Una superació constant,  que recull molt bé el llibre de converses Els anys guanyats, publicat el 2016. Ell és soci col·laborador de l’Associació Sant Tomàs, però tal com va argumentar públicament en l’assemblea de l’any 2015, s’absté en les votacions, perquè no creu que com a treballador de l’entitat hi hagi de participar. En efecte, des del nostre punt de vista es manté al marge de la possibilitat de conflicte d’interessos, pel fet que els treballadors participin de les votacions de les assemblees.


La Montse Codinachs és la directora del Centre Riudeperes des de l’any 2006, un centre que ha estat pioner en un model d'atenció centrat en les persones i no com les tradicionals residències assistencials. Ella és una persona professionalment molt preparada, amb diversos títols universitaris, que va impulsar el servei des dels seus inicis l’any 1999. Ella ha reorganitzat la residència en un context difícil, després que, en el darrer concurs públic, Sant Tomàs aconseguís amb dificultats la concessió per part de la Generalitat. Una concessió assolida amb unes condicions econòmiques desavantatjoses, forçada per la competència d’empreses que licitaven a preus més baixos. L’any passat va estar relacionada amb una tempesta interna, que la va portar a assumir la direcció dels Serveis Residencials i d’Habitatge conjuntament. Amb la destitució i posterior acomiadament del durant molts anys director tècnic del Servei d’Habitatge, així com amb la no renovació dels contractes d’algunes treballadores dels serveis. També l’any 2016 va optar a la direcció de l’Escola Estel. Ella és sòcia col·laboradora de l’Associació Sant Tomàs i ens consta que ha participat en votacions, sense contemplar el possible conflicte d’interessos.

En Josep Font és un històric de Sant Tomàs, va començar a treballar-hi l’any 1975, el 1976 va assumir la direcció de l’Escola Estel, càrrec que va exercir durant quaranta anys, fins que el 2016 es va retirar. Amb una direcció molt personal, l’Escola Estel ha esdevingut durant aquests anys un centre d’educació especial de referència, mentre que ell mateix s’ha convertit també en un dels principals referents en educació especial del nostre país, fins i tot més enllà d’aquest. És prou coneguda la difícil relació que ha mantingut amb el director general de Sant Tomàs, amb una manifesta incompatibilitat de caràcters, però també de projectes sobre l’entitat. En Josep Font mai no ha estat soci de l’Associació Sant Tomàs, ha separat la feina de la col·laboració en l’organització o marxa de l’Associació que fan els socis col·laboradors, distingint d'aquesta manera la confusió que mantenen alguns treballadors i directius: la d’equiparar el fet de treballar per Sant Tomàs amb el de col·laborar amb la seva Associació.

Ell és un home lliure. Amb una dissidència poc dissimulada cap a la direcció de Sant Tomàs, difícilment l’entitat podia fer un reconeixement oficial a en Josep Font, que tampoc no l'hauria acceptat. Serveixi doncs aquesta nominació com a Osonenc de l’Any 2016 com a merescut reconeixement social a en Josep Font per la seva tasca al capdavant de l’Escola Estel i, com que l’Escola és una part significativa de l’entitat, també és un reconeixement per la feina feta per Sant Tomàs.

Pel futur, només ens queda desitjar que, en alguna edició de l'Osonenc de l'Any, alguna persona amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament sigui nominada i, per què no?, que sigui elegida com a Osonenc de l'Any. Això seria una gran mostra que arribem a un bon nivell d'inclusió social del nostre col·lectiu a la nostra comarca.

                                                                                                                                                                   

Si voleu veure la Gala de l'Osonenc de l'Any celebrada el 9 de juny de 2017 al Casal Francesc Macià de Centelles, ho podeu fer a través del següent vídeo:

1 comentari:

  1. un reconeixement a la trajectòria, a la feina ben feta i a l'entregar pels demes

    ResponElimina