Qüestió de noms: diversitat funcional

Per trobar un nom per les persones discapacitades que no sigui pejoratiu, limitador o discriminatori, fa uns anys el grup Fòrum de Vida Independent va proposar de forma argumentada dir que tenen diversitat funcional (enllaç artícle). Un nou concepte molt neutre, que no discrimina, ni es fixa amb el que no té la persona, com és el cas de discapacitat. Diversitat funcional és una denominació políticament correcte, però està molt lluny de ser utilitzat de forma general. Existeix un debat sobre l’ús de diversitat intel·lectual en comptes de discapacitat intel·lectual (enllaç article).

Entre les famílies del nostre col·lectiu, ningú no fa servir divers funcional per referir-se a un familiar amb discapacitat intel·lectual. L’escriptor Màrius Serra, pare d’un fill amb discapacitat, considera la diversitat funcional una qüestió nominal molt mal resolta i en la qual no cal gastar gaire energies en polèmiques (enllaç artícle).

Les entitats del nostre sector tampoc no utilitzen el concepte de diversitat funcional, s’oposen a canviar discapacitat per aquest nou nom, format per dues paraules. Dincat, agrupació d’entitats catalanes dedicades a la discapacitat intel·lectual, va alçar la veu amb un manifest sota el lema “No em canviïs el nom, ajuda’m a canviar la realitat”. (enllaç article).

La paraula discapacitat, la que s’utilitza més actualment, no deixa de posar l’accent en una mancança, es fixa més amb el que falta a una persona que amb les seves qualitats. Dins de l’Associació Sant Tomàs s’ha trobat una marca corporativa molt escaient, la de és “Sant Tomàs. Gent molt capaç”, que compensa de sobres el que pot tenir de negatiu la paraula discapacitat. De vegades però encara hi ha qui diu que els nostres familiars són “malalts” o un “problema”.  Afortunadament, aquests qualificatius són cada vegada menys habituals.

Els noms són importants perquè transmeten idees i valors. Les llengües són vives i els noms per a referir-se a les persones amb discapacitat han canviat segons ha evolucionat la consideració que la societat ha tingut sobre aquestes persones. Encara no hem trobat un nom plenament satisfactori. Apareixen noves maneres de dir, com el de persona amb necessitat de suport addicional, que tot i ser tècnicament molt correcte, la seva longitud els fa poc viable per utilitzar de forma col·loquial.

En els Premis Osonencs 40 anys d'El 9 Nou s’utilitzava aquesta denominació, la de persona amb necessitat de suport addicional. Veure’m si farà més fortuna que la de diversitat funcional. De moment seria interessant de donar suport a una persona amb aquestes característiques, que per primera vegada participa d’igual a igual amb altres personalitats de la comarca.