Assemblea 2019: passem pàgina?

Taula presidencial de l'assemblea.

El dijous 27 de juny va realitzar-se l’Assemblea General ordinària de Socis de l’Associació Sant Tomàs (vegeu notícia blog Sant Tomàs aquí). Entre els punts de l’ordre del dia en va destacar l’exposició de la difícil situació econòmica de 2019, presentada com a conseqüència de l’apujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 900€, fet que amb el sistema vigent fa molt difícil assumir aquest increment de la massa salarial sense pèrdues.

Els punts de l’odre del dia anaven transcorrent amb celeritat, fins arribar al final en el torn de precs i preguntes, on a partir d’algunes intervencions l’acte va assolir un to de bronca i retrets que recordava assemblees d’anys anteriors, que semblaven ja superades, però que malauradament sembla que no és així.

La situació és va enfilar quan un soci, en representació de la Coordinadora de Famílies va llegir un text en el que es mostrava en desacord amb la gestió que ha fet l’entitat sobre l’augment del SMI (el podeu descarregar a través d’aquest enllaç). Una lectura que estava anunciada als membres de la Junta, que va anar seguida d’un text de resposta llegit per part del representant del TAC Osona a la junta de l’entitat. La tensió va esclatar quan, tot seguit, va intervenir el president de l’entitat. A partit d’aquí, hi van haver des de retrets a intervencions conciliadores, però en general creiem que ningú va quedar content amb com va degenerar l’assemblea.

Auditora presentant els comptes de 2018

Des de la Coordinadora de Famílies ens sembla que l’assemblea és el marc per debatre els temes importants que afecten l’entitat. Un marc en que tots hem d’admetre que podem tenir visions diferents de les coses i, que malgrat tot, tots estem convençuts que volem el millor pels nostres familiars, unes persones vulnerables que tots ens estimem i ens necessiten treballar conjuntament i no enfrontant-nos.

Manifestacions de ràbia o de rebuig, expressades per part d’uns i altres, no ens sembla que sigui el millor camí per afrontar el futur. Un futur que sempre ha estat difícil i que ara ho sembla que ho és una mica més.

En fi, tenim dos camins, un el de  “tot té una conseqüència”, expressat a l’assemblea amb la idea del que no m’agrada té una represàlia. O, una altra via que també es va dir a l’assemblea, la de “passem pàgina”, en el sentit d'oblidar les diferències que hem tingut en el passat, però amb el d’acceptar l’existència d’altres opinions i criteris diferents, amb la voluntat d’arribar a acords per poder afrontar el present i el futur de l’entitat.